Hola S, t’he llegit moltes vegades, en general els teus missatges estan carregats de força i amor i això em reconforta perquè veig que tot i el dolor pot existir l’amor. M’encanta que celebris l’aniversari del teu petit, jo et vull agafar d’exemple i celebrar el de la Jana quan faci 1 any, ara ben just fa 1 mes i mig i tot i que és molt difícil lluitem molt per tirar endavant. Em sento tant identificada amb la necessitat que em parlin d’ella, em molesta la gent que da veure que no ha existit, ho dic a tothom a mi no em fa mal parlar de la Jana, em fa mal que la deixin en l’oblit.
Cristina, em sembla molt bonica la tradició que heu començat per a recordar al vostre petit. I compartir-ho amb els vostres altres dos fills és genial. Vaig llegir algunes publicacions del teu blog, m’han servit en varios moments.
A casa tenim a la Jana molt present i hem intentat transmetreli al nostre fill de dos anys amb la màxima naturalitat, ell sovint en parla o quan algú diu alguna cosa sobre el cel o les estrelles ell diu que es on viu la Jana, quan ho fa se’m omplen els ulls i el cor de llàgrimes, però són llàgrimes dolços perquè sé que amb ell podré compartir molts moments especials recordant a la meva petita!
Una abraçada molt gran a totes!
