HOPE: Hold On, Pains Ends

[CristinaParticipante]

M’ha agradat descobrir aquesta interpretació de la paraula anglesa HOPE (esperança)… Tenim una figureta d’un nen que sosté un globus i representa l’esperança que intentem trobar, cada dia, des de la mort del nostre fill. Esperança de tornar-nos a trobar. Esperança de recuperar-nos. Esperança de tornar a trobar la felicitat. Però és molt difícil sentir-te amb forces de seguir endavant quan sents tant de dolor, un dolor que es torna invalidant, que enfosqueix tot el que veus, tot el que sents i tot el que fas.

Després d’aquests dies de Nadal comença un nou any… Diuen “any nou, vida nova”. Però jo sento que tot està igual. Sense el meu fill, sense cap altre en camí i sense gaudir tant com voldria dels que sí que hi son. Segueixo complint amb les meves responsabilitats com puc, treballant cada dia més i pensant només en la setmana que encaro. Realment visc amb ilusions intermitents i algunes vegades em quedo sense forces. El dolor consumeix molta energia.

Han estat unes festes difícils però vull pensar que han estat un punt d’inflexió. He de seguir endavant… no se com, però en el fons del meu cor hi ha una espurna d’esperança, una petita finestreta per on veure la meva realitat actual amb uns altres ulls, veure la possibilitat de tornar a sentir-me plena i sense aquesta pressió al cor, que sembla que se m’aturi mentre vaig escrivint aquestes paraules…

Hope, hold on, pain ends. Només queda esperar confiant que el dolor acabi i fent créixer aquesta espurna d’esperança que lluita per mantenir-se al nostre cor.

La figureta que a nosaltres ens ha donat molta pau la podeu trobar per internet: https://www.willowtree.com/Hope/26163,default,pd.html#q=hope&simplesearch=Go&start=3
un bon regal per una mare que ha hagut d’acomiadar al seu fill.

• Este debate fue modificado hace 11 meses por  Cristina.

[NuriaParticipante]

Hola Cristina,

Que bonic això que escrius. Quina casualitat mes gran, quan va morir la nostra Abril vam despedirla amb forget-me nots, una flor blava. I a willowtree vaig trobar una figureta d’una nena q s’amaga darrera un ram de “forget-me-nots” i em va semblar tan significatiu. Els meus fills tenen també 3 i 5, la nostra nena va morir per 4 voltes de cordó i un true knot. Pero va morir a la setmana 23. Jo sabia que encara que ho haguessin detectat poc podrien haver fet per salvarla. Quan et llegeixo no puc parar de plorar. Penso en el dolor afegit vostre de pensar que si us haguessin escoltat podrien haver salvat el vostre fill. l’esperança hi es, perque els teus nens te la donen i el teu petit hagues volgut també que la seva mama fos feliç i ets la seva mama, ho seras sempre. T’entenc tan be quan dius aixo que sents amb els comentaris de l’any nou… no volem nosaltres una vida nova, volem la vida que teniem quan ho teniem tot. Pero el dolor encara q no es fa mes petit, es transforma en un sentiment menys aterrador i mes tendre i si podem tornar a aprendre a ser felices. Anims guapa! Una abraçada molt forta a tu i totes les mames valentes d’aqui.

[CristinaParticipante]

Hola Núria,

Què maca! Ja sé de quina figura parles, és preciosa. Déu n’hi do l’Abril, 4 voltes i un nus… sembla mentida que pugui passar aixó. Jo encara no ho entenc… o és que no se’n parla gaire o és que hem tingut molt molt molt mala sort. El que sempre m’havia arribat era que les voltes de cordó no eren perilloses, que moltíssims nens neixien amb voltes i cap complicació. El Xavi també tenia una volta a més del nus. Pobrets nostres…

Tan de bo totes trobem la figura o l’objecte que ens dona pau.

Una abraçada a totes i molta força.

[Autor]

Publicaciones