M’ha agradat descobrir aquesta interpretació de la paraula anglesa HOPE (esperança)… Tenim una figureta d’un nen que sosté un globus i representa l’esperança que intentem trobar, cada dia, des de la mort del nostre fill. Esperança de tornar-nos a trobar. Esperança de recuperar-nos. Esperança de tornar a trobar la felicitat. Però és molt difícil sentir-te amb forces de seguir endavant quan sents tant de dolor, un dolor que es torna invalidant, que enfosqueix tot el que veus, tot el que sents i tot el que fas.
Després d’aquests dies de Nadal comença un nou any… Diuen “any nou, vida nova”. Però jo sento que tot està igual. Sense el meu fill, sense cap altre en camí i sense gaudir tant com voldria dels que sí que hi son. Segueixo complint amb les meves responsabilitats com puc, treballant cada dia més i pensant només en la setmana que encaro. Realment visc amb ilusions intermitents i algunes vegades em quedo sense forces. El dolor consumeix molta energia.
Han estat unes festes difícils però vull pensar que han estat un punt d’inflexió. He de seguir endavant… no se com, però en el fons del meu cor hi ha una espurna d’esperança, una petita finestreta per on veure la meva realitat actual amb uns altres ulls, veure la possibilitat de tornar a sentir-me plena i sense aquesta pressió al cor, que sembla que se m’aturi mentre vaig escrivint aquestes paraules…
Hope, hold on, pain ends. Només queda esperar confiant que el dolor acabi i fent créixer aquesta espurna d’esperança que lluita per mantenir-se al nostre cor.
La figureta que a nosaltres ens ha donat molta pau la podeu trobar per internet: https://www.willowtree.com/Hope/26163,default,pd.html#q=hope&simplesearch=Go&start=3
un bon regal per una mare que ha hagut d’acomiadar al seu fill.
-
Este debate fue modificado hace 1 año, 1 mes por
Cristina.