Gràcies per compartir

Inici Foros General Gràcies per compartir

Este debate contiene 2 respuestas, tiene 2 mensajes y lo actualizó  marta hace 7 meses.

Viendo 3 publicaciones - del 1 al 3 (de un total de 3)
  • Autor
    Publicaciones
  • #341649

    marta
    Participante

    Hola, fa molts dies que us llegeixo, gràcies a vosaltres he pogut posar paraules a sentiments que tenia i no sabia expresar. Avui fa 3 setmanes que la nostra petita Jana va morir als 4 dies de neixer degut a una hipoxia provocada durant el part. Encara no sabem perquè va passar, un embaràs bo, una nena sana i la vida ens va donar aquest bufetada. Potser mai sabrem el perquè, ja no em torturo tan buscan explicacions tot i que m’agradaria saber-ho, entendre-ho…
    És molt dificil, fem el cor fort, mirem endavant i lluitem per seguir vivint i donar-li el millor que podem al nostre fill de dos anys. Tinc estones de tot però sempre amb una tristor i una buidor interior que no sé expresar amb paraules.
    Us vull agraïr haver pogut llegir les vostres històries, m’han ajudat a entendre alguns dels meus sentiments, a plorar i a pensar que amb el temps aprendré a viure amb aquesta realitat però potser no farà tan mal.

    #341650

    Cristina
    Participante

    Hola Marta,

    Em sap molt de greu la mort de la Jana, que injusta és la vida a vegades… Jo també m’he passat mesos buscant explicacions i és inevitable… i encara que no ho digui sempre tinc un sentiment de culpa que crec que portaré tota la vida. Tot i que la culpa final és del metge que em va atendre el dia abans… però en el nostre cas no puc parar de pensar perquè el meu fill es va fer un nus, perquè aquells dies es movia tant i de sobte ja no… i no vaig insistir de que alguna cosa anava malament…

    És molt molt dur i el que ve per davant encara és pitjor 🙁 Els mesos posteriors comences a sentir la falta d’empatia de la gent, les frases maleïdes que pretenen ajudar-te a tirar endavant però fan tot el contrari. La soledat, reviure la situació un cop i un altre, els atacs de plors sobtats, la rabia continguda… i passen els mesos i els mesos i tu no saps què dimonis ha passat amb la teva vida. Com pot ser que als altres els vagi tot bé i a tu t’hagi passat aixó? Són preguntes que a mi em passen pel cap continuament, tot i que ja fa 1 any que el Xavi va morir.

    T’envio molta força per aquests mesos. Segur que ho estas fent molt bé. Tan de bo trobis molt de recolzament i aquí ens tens per quan tinguis ganes de desfogar-te.

    Jo he escrit un blog durant aquests mesos i m’ha anat bé per anar alliberant pensaments i angoixes: http://desafiandoprobabilidades3.blogspot.com.es Fer un diari, o escriure en un blog, parlar amb altres mares i dir als demés el que necessites a mi m’ha anat bé.

    Molts ànims preciosa.

    #341654

    marta
    Participante

    Hola Cristina, sento molt la mort del Xavi. Si, la vida és molt injusta de vegades. Suposo que es inevitable reviure constantment els moments i no entendre perquè a nosaltres, perquè no és just i cap resposta dona consol al gran dolor que sentim. Jo també m’he sentit molt culpable, si no hagués treballat tant, si al part hagués empés més, si… però se que no és veritat, no és culpa nostra i ja és prou difícil tot com per a que a sobre ens culpem, ningú més que nosaltres lluitariem per a protegir als nostres petits/es. No ens ho mereixíem però ens ha tocat aquesta història, només espero que amb el temps aprenguem a viure amb això sense que sigui tan desgarrador.
    Molta força a tu també. Una abraçada gegant

    Marta

Viendo 3 publicaciones - del 1 al 3 (de un total de 3)

Debes estar registrado para responder a este debate.