Fa algo mes de quatre mesos va neixer el meu segon fill pero no va estar gaire entre nosaltres. Aquestes son les paraules que he dit en els diversos adeus que hem anat fent i que m’agradaria compartir amb tots vosaltres que heu passat pel mateix.
“Ja ha fet 3 mesos que vas morir per primera vegada el dia del meu aniversari (quina data mes horrorosa a partir dara) i part del meu cor es va parar i se que mai mes tornara a bategar com abans.
Has sigut el nostre segon fill i els 44 dies que em passat junts no han sigut suficients. Vas neixer amb un problema que estavem disposats a lluitar per superar-lo, pero vas marxar massa rapid i no sabem ben be perque. Has deixat un buit dins meu que no se com podre omplir. Se que volem que tinguis mes germans o germanes a part del Bernat, pero el teu lloc ningu el podra reemplazar i sempre et tindrem present, el nostre petit Ferran.
T’hem volgut anar enterrant als llocs de la vida que hagassis tingut i avui s’ha acabat el teu cami i descansaras per fi a casa en aquest arbre que els papes farem creixer i cuidarem amb moltes ganes i on la mama passara llargues estones llegint, estudiant, cusint i fent mitja o volent-te sentir mes aprop teu. Sant cugat hagues sigut el teu poble i aqui haguessim volgut que cresquessis i gaudissis de la casa, de les terrasses, de la bici, de la piscina , de la natura…amb els cosins, padrins i tiets i amb el teu germa amb qui t’haguessis aliat per fer trastades, t’haguessis barallat, i haguessiu fet de “jermans”.
Tambe has passat a formar part del mar de calafell davant casa l’avi on t’haguessim banyat per primera vegada i haguessim fet mil castells, ens haguessim enterrat a la sorra, haguessim jugat a l’aigua amb el tito i les tites, haguessim visitat a la nonna, i on haguessim anat a fer un gelat al poble tot caminant amb la familia, on l’avi t’hagues cuinat el que haguessis volgut, haguessis apres a jugar a tenis, en fi, haguessim gaudit destar tots junts uns dies d’estiu.
La teva primera ultima parada va ser el jardi del poble que el yoyo cuida amb tantes ganes, on haguessis sigut tant i tant feliç amb el teu germa i cosins, jugant, rient, mullant-te, agafant ous per pasqua, banyant-te a la piscineta, pintant el terra i fent rondinar la iaia, fent pastetes i fent i les mil i unes trapellades…totes aquestes coses que per desgracia no podras arribar a fer mai fill meu.
La mama et troba moltissim a faltar pero lo unic que em consola, la veritat, es que se que si de veritat existeix un altre vida tinc un bebe per cuidar la resta de l’eternitat i la mama gaudira moltissim de fer-ho.
T’estimo molt imperfeccio perfecta…siguis on siguis!”
