la al.legria poder vindrà despres

Inici Foros General la al.legria poder vindrà despres

Viendo 3 entradas - de la 1 a la 3 (de un total de 3)
  • Autor
    Entradas
  • #331801
    marta
    Miembro

    Hola,em presento em diuen tona,jo fa uns 9 anys vaig passar un dels pitjors dies de la meva vida, lameva princesa es deia Ruth. Tot va ser segons el metge la mala sort de ser una nena molt moguda i que tingues un cordo lligat al turmellet. La Ruth va nèixer el dia que li tocaba, ella em va avisar donat-me moltes patadetes a la panxa (al ser primerenca penses que és normal) pero de sobte es va notar un silenci …ja no hi era. El pitjor va ser el part ,passar per tot això amb el dolor físisc però sobretot amb el dolor de que et quedes buit sense res només el record viscut durant l’embaràs i el record de la seva carona.
    Però per això el títol de que la al.legria vindra després ,als 6 mesos em vaig tornar a quedar embarassada,amb por durant tot l’embaràs de que passara, si estara bé ,miran-te més que mai i per sort va nèixer la meva princeseta que ara ja te 9 anys i dos anys més tard va neixèr una altre princeseta.Les dos al.legries de la casa.
    Però ara fa poc temps vaig tenir una sorpresa per a mi i per tothom que era al meu voltant “estava embarassada” vaig anar passant primer la sorpresa,desprès que ja et vas fent a la idea , la al.legria… però un bon dia a les 13 setmanes bé la sorpresa desagradable no té batec, aleshores sense poder-ho evitar penses en la Ruth altre cop i lo malament que ho vares passar…hem varen fer un legrat i llestós,a pair-ho amb els teus.
    D’això fa uns 3 mesos i no pots evitar pensar-hi constatment …que si era per reis ,que ara estaria de 6 mesos ib se’t venen tots els mals records a sobre,pero veient les princesetes que tinc a casa això ja em consola una mica.
    Gràcies per haver-me escoltat ,ja que això de saber que més gent ha passat pel mateix et reconforta una mica pensant que amb la teva història poder pots ajudar algú.

    #331802
    marta
    Miembro

    marta clar ha escrit:
    Hola,em presento em diuen tona,jo fa uns 9 anys vaig passar un dels pitjors dies de la meva vida, lameva princesa es deia Ruth. Tot va ser segons el metge la mala sort de ser una nena molt moguda i que tingues un cordo lligat al turmellet. La Ruth va nèixer el dia que li tocaba, ella em va avisar donat-me moltes patadetes a la panxa (al ser primerenca penses que és normal) pero de sobte es va notar un silenci …ja no hi era. El pitjor va ser el part ,passar per tot això amb el dolor físisc però sobretot amb el dolor de que et quedes buit sense res només el record viscut durant l’embaràs i el record de la seva carona.
    Però per això el títol de que la al.legria vindra després ,als 6 mesos em vaig tornar a quedar embarassada,amb por durant tot l’embaràs de que passara, si estara bé ,miran-te més que mai i per sort va nèixer la meva princeseta que ara ja te 9 anys i dos anys més tard va neixèr una altre princeseta.Les dos al.legries de la casa.
    Però ara fa poc temps vaig tenir una sorpresa per a mi i per tothom que era al meu voltant “estava embarassada” vaig anar passant primer la sorpresa,desprès que ja et vas fent a la idea , la al.legria… però un bon dia a les 13 setmanes bé la sorpresa desagradable no té batec, aleshores sense poder-ho evitar penses en la Ruth altre cop i lo malament que ho vares passar…hem varen fer un legrat i llestós,a pair-ho amb els teus.
    D’això fa uns 3 mesos i no pots evitar pensar-hi constatment …que si era per reis ,que ara estaria de 6 mesos ib se’t venen tots els mals records a sobre,pero veient les princesetes que tinc a casa això ja em consola una mica.
    Gràcies per haver-me escoltat ,ja que això de saber que més gent ha passat pel mateix et reconforta una mica pensant que amb la teva història poder pots ajudar algú.

    #331824
    Jessica
    Miembro

    Hola Marta:
    Es duro lo q explicas y a la vez está lleno de esperanza. Creo q cada nuevo duelo nos va a herir en lo más profundo, pq nos conecta de lleno con el duelo de nuestros pequeños..Pero al a vez es esperanzador; si auqello lo superaste, este nuevo duelo también lo superarás.
    Mucha ánimo guapa

Viendo 3 entradas - de la 1 a la 3 (de un total de 3)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.